Decision-support for adaptive and sustainable urban wastewater system management in the face of uncertainty

Amb el desenvolupament sostenible com a objectiu global, els gestors dels sistemes de depuració urbans han de tenir en compte aspectes socials, econòmics, tècnics i ambientals a l’hora de prendre decisions.  La incertesa d’un entorn tan complex pot ser enorme. A tall d’exemple, la demanda d’aigua pot augmentar o disminuir degut a canvis poblacionals, els límits ambientals poden esdevenir més restrictius o el sistema de sanejament pot incorporar noves tecnologies. Això ens porta a la conclusió que es podrien prendre millors decisions si el procés fos adaptatiu i iteratiu. Tanmateix, tot i que la bibliografia existeixen diversos marcs de suport a la presa de decisió per a sistemes de depuració urbans, cap d’ells adreça totes aquestes necessitats de manera efectiva.

 

La tesi “Decision-support for adaptive and sustainable urban wastewater system management in the face of uncertainty”, d’Antonia Hadjimichael descriu un nou marc conceptual per a l’avaluació dels impactes mediambientals i socioeconòmics de les diverses opcions de gestió dels sistemes de sanejament urbans en condicions tant presents com futures. El treball es fonamenta en tres grans eixos metodològics: 1) un procés de gestió adaptatiu per a l’ajut a la decisió que avalua i compara diferents alternatives, 2) la determinació de la robustesa, la fiabilitat i la resiliència del sistema per avaluar-ne el rendiment i 3) una anàlisi de valoració de la incertesa que incorpora l’avaluació de les diverses assumpcions del procés de decisió.

 

La investigadora ha aplicat aquest marc conceptual a dos casos il·lustratius: el sistema de sanejament del Congost a Catalunya, i el sistema de sanejament de la ciutat d’Eindhoven i el riu Dommel a Holanda. El sistema del Congost planteja una problemàtica típica a la qual s’enfronten molts gestors: un riu amb una aigua de baixa qualitat, una població creixent i uns límits legislatius cada cop més restrictius. Per a resoldre-la s’han utilitzat les eines següents: 1) una anàlisi cost-benefici que inclou la monetització de beneficis i danys ambientals, 2) una anàlisi de la robustesa del rendiment del sistema enfront de condicions futures, 3) una anàlisis de la fiabilitat i la resiliència del sistema a la variabilitat contextual, i 4) una anàlisi de la valoració de la incertesa dels paràmetres del model. Pel que fa al cas del sistema de sanejament de la ciutat d’Eindhoven, s’han avaluat quatre opcions de millora en comparació amb l’opció base de “no fer res”. En tots els casos l’objectiu ha estat reduir l’impacte mediambiental a través de la disminució de la concentració d’oxigen dissolt i els pics d’amoníac, espaiar els episodis de desbordament i millorar l’eliminació de nutrients. Totes dues aplicacions han demostrat la validesa d’integracions innovadores de mètriques i mètodes que seran molt valuosos per a l’anàlisi futur dels sistemes de sanejament urbà.

Informació addicional

Cercar tesis

Nom/Títol

Autor

Supervisor

Any

Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental

Institut de Medi Ambient
Universitat de Girona
Campus Montilivi
17003 Girona

Parc Científic i Tecnològic de la UdG
Edifici Jaume Casademont, Porta B
Pic de Peguera, 15
17003 Girona
Tel. +34 972 41 98 59
info@lequia.udg.cat

 

Cercar

Xarxes socials

Segueix-nos a ...

Facebook Twitter Youtube Linkedin

NOTE! This site uses cookies and similar technologies. If you not change browser settings, you agree to it. Cookie Policy