La jornada, celebrada a Girona el passat 4 de novembre, va aplegar més de 90 persones
Els ponents varen presentar els resultats del projecte “RITA – urban water cycle ResIlient To pAndemics” finançat per l’AGAUR
El fòrum, inaugurat pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, va incloure una taula rodona sobre el cicle hidro-social amb experts d’entitats i empreses del sector
El grup de recerca “Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental” de la Universitat de Girona va celebrar el IV Fòrum LEQUIA el passat 4 de novembre al Parc Científic i Tecnològic d’aquesta universitat. La jornada portava per títol “Per un cicle urbà més resilient” i tenia com a objectiu principal presentar els resultats del projecte “Urban water cycle resilient to pandemics” (RITA) finançat per l’AGAUR. L’esdeveniment es va obrir amb una intervenció de Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, i va incloure una taula rodona sobre el cicle hidro-social amb experts d’empreses i entitats del sector de l’aigua a Catalunya.
Un projecte per fer més resilient el cicle urbà de l’aigua
El juliol del 2020 l’AGAUR va publicar la convocatòria PANDÈMIES 2020 amb el lema «Replegar-se per créixer: l'impacte de les pandèmies en un món sense fronteres visibles». El LEQUIA va respondre al repte amb una proposta per augmentar la resiliència del cicle urbà de l’aigua, no només a les pandèmies sinó a tot tipus de pertorbacions de caire econòmic, ambiental o social: el projecte RITA.
El RITA ha investigat durant divuit mesos els efectes de la covid-19 sobre el consum de l’aigua, i ha desenvolupat i proposat diverses solucions tecnològiques i de gestió. El projecte ha comptat amb un equip multidisciplinari de 15 investigadors de la UdG i la UAB liderats per Manel Poch, del LEQUIA.
Gran representació del sector de l’aigua
El IV Fòrum LEQUIA va néixer amb la voluntat de donar a conèixer els resultats del projecte no només dins de l’àmbit acadèmic sinó sobretot entre els diferents agents que intervenen en el cicle urbà de l’aigua (empreses, administracions, consumidors...). Això es va aconseguir tant en la representació d’aquests agents entre els més de noranta assistents a la jornada, com en les intervencions dels diversos ponents convidats.
En aquest sentit, Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, va obrir l’esdeveniment parlant de com es pot garantir l’aigua per a tots els usos a través d’inversions en infraestructures, descarbonització i recuperació real dels costos del cicle. Més endavant, Alexandra Popartan (LEQUIA) va moderar una taula rodona sobre els reptes del cicle hidro-social amb Laura Mascort (Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter), Meritxell Lendinez (Àrea Metropolitana de Barcelona), Manel Giraldo (Aigües de Barcelona) i Montserrat Alomà (Agència Catalana de l’Aigua).
Digitalització, economia circular i dimensió social
Els resultats del projecte es van estructurar en tres eixos: digitalització, economia circular i dimensió social. En l’àmbit de la digitalització, Hèctor Monclús (LEQUIA) va presentar una eina de suport a temps real basada en l’anàlisi quantitatiu del risc microbiològic per a optimitzar l’operació de les estacions de tractament d’aigües potables. L’eina està instal·lada a la potabilitzadora del Ter operada per l’Ens d’Abastament Ter-Llobregat i es preveu instal·lar-la també a la del Llobregat. L’objectiu és poder avaluar-ne els algoritmes i, per tant, validar-la a temps real.
Pel que fa a l’economia circular, es van presentar dos tipus de solucions. D’una banda, Joaquim Comas va explicar com s’han estudiat els impactes i els indicadors d’èxit de diverses solucions basades en la naturalesa al barri de Sant Narcís a Girona. De l’altra banda, Sebastià Puig, també del LEQUIA, va presentar un projecte de recerca amb sistemes bioelectroquímics per produir proteïna unicel·lular a partir de les emissions de diòxid de carboni i de l’amoni contingut en les aigües residuals.
Finalment, Anna Ribas, del Departament de Geografia de la UdG, va donar a conèixer l’anàlisi dels factors sociodemogràfics i urbanístics que influeixen en el consum domèstic d’aigua a la ciutat de Girona i va explicar quins canvis en el consum i els hàbits d’ús de l’aigua es van produir a les llars durant el confinament. L’estudi es va realitzar amb dades de consum d’aigua proporcionades per l’Ajuntament de Girona i amb 35 entrevistes a residents.
La ponència de David Saurí, del Departament de Geografia de la UAB, va fer palesa la rellevància dels reptes de l’aigua a nivell global i a Catalunya, amb afectacions ambientals, de salut humana i de desenvolupament econòmic. Aquesta transversalitat corrobora la necessitat d’aplegar diversos actors per debatre en un mateix espai com les solucions tecnològiques i de gestió han de tenir en compte la dimensió social i econòmica.
Quarta edició del fòrum
Aquesta és la quarta edició del Fòrum LEQUIA, una iniciativa per debatre reptes socials i mediambientals d’interès, i per donar a conèixer les tecnologies desenvolupades a la universitat a diversos públics. Una iniciativa integrada en el campus sectorial “Aigua” de la UdG, tal i com va subratllar Josep Calbó, vicerector de projectes estratègics i internacionalització de la UdG, a l’inici de la jornada.
