El 2021 es van produir 42 publicacions científiques internacionals
És la xifra més alta des de la fundació del grup
Un 83% de les publicacions corresponen a revistes del primer quartil
El LEQUIA ha trencat per primer cop el sostre de les 40 publicacions anuals. Fins ara, el número màxim de publicacions s’havia registrat el 2018, amb 35 articles. Es tracta d’una fita important, tant en qualitat com en quantitat. El 2021 el grup va produir 36 articles, 4 reviews, 1 article en un llibre de congressos i 1 editorial, amb un total de 128 citacions. A nivell indivual, tretze investigadors són co-autors de tres o més publicacions. A nivel col·lectiu, de les 42 publicacions del grup, 25 es troben en accés obert i un 83% en revistes del primer quartil del Journal Citation Reports. L’índex d’impacte mitjà és de 7,1.
Si analitzem els temes tractats, veiem que l’aigua continua jugant un paper clau en les nostres línies de recerca, amb publicacions que cobreixen diferents fases del seu cicle urbà (potabilització, distribució, sanejament, reutilització…) i que exploren noves estratègies de gestió per incrementar-ne la resiliència i sostenibilitat (recuperació de recursos, descentralització, solucions basades en la natura, digitalització…). La captura i bioconversió del diòxid de carboni per a sintetitzar productes d’alt valor afegit i biocombustibles es consolida com l’altre gran àmbit d’aplicació de la recerca del LEQUIA.
Tanmateix, en tots els casos l’enfocament és multidisciplinar i, a vegades, interdisciplinar. Encara som un laboratori d’enginyeria química i ambiental, però cada vegada treballem i col·laborem més amb altres ciències experimentals i socials. L’anàlisi dels temes d’aquestes 42 publicacions fet per la base de dades Scopus és una bona radiografia d’aquesta tendència.
Una altra dada significativa són les citacions. Tot i el seu curt temps de vida, tres d’aquestes publicacions ja superen les 15 citacions. És el cas de l’article “Biochar production from sewage sludge and microalgae mixtures: properties, sustainability and possible role in circular economy”, amb 30 citacions; del review “Microbial electrosynthesis: Towards sustainable biorefineries for production of green chemicals from CO2 emissions”, amb 16 citacions; i de l’article “Nature-based solutions in the urban context: terminology, classification and scoring for urban challenges and ecosystem services”, amb 15.
Aquestes tres publicacions il·lustren molt bé el caràcter col·laboratiu i internacional de la recerca del grup. La primera, que aborda la valorització de fangs de depuradores, es va realitzar en el marc d’un tesi cotutel·lada amb la Universitat de Pavia. La segona, un review sobre l’electrosíntesi microbiana, té com a primer autor un investigador post-doctoral de la Universitat Nacional de Galway que el 2022 s’incorporarà al grup gràcies a un ajut Marie Sklodowska Curie. Finalment, la tercera, que classifica i valora diferents solcuions basades en la naturalesa per a ciutats, es va gestar en el projecte europeu EdiCitNet del qual som socis.
La col·laboració també s’ha produït a nivell nacional, amb institucions acadèmiques reconegudes com ICRA, IMDEA Water, la UAB, la UPC o Eurecat, però també amb entitats proveïdores de serveis en l’àmbit de l’aigua com l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat. Dins de la UdG, destaquen les col·laboracions amb el grup d’ecologia microbiana molecular, el grup de química analítica ambiental, el departament de física i la facultat de turisme.
Podeu consultar les referències i els resums de les nostres publicacions del 2021 a la nostra pàgina web.
