La validacio del control automàtic en temps real Smart Air MBR®, patentat el 2009, s’ha dut a terme a l’estació de La Bisbal d’Empordà culminant vuit anys de recerca. L’estudi d’Hèctor Monclús, Montse Dalmau, Sara Gabarrón, Giuliana Ferrero, Ignasi Rodríguez-Roda i Joaquim Comas ha estat publicat a la prestigiosa revista ‘Water Research’

El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha validat a escala real un sistema de control automàtic en temps real (Smart Air MBR®) per a depuradores d’aigües residuals que funcionen amb bioreactors de membrana (MBR), que permet reduir fins a un 22% els costos energètics. Els resultats de la recerca duta a terme durant vuit anys pels investigadors Hèctor Monclús, Montse Dalmau, Sara Gabarrón, Giuliana Ferrero, Ignasi Rodríguez-Roda i Joaquim Comas s’han publicat en la prestigiosa revista científica Water Research.

La tecnologia MBR (de l’anglès, Membrane Bioreactors) ha anat substituint els decantadors secundaris convencionals de les estacions depuradores d’aigües residuals millorant d'aquesta manera la qualitat de l’aigua tractada. No obstant això, aquesta innovació tecnològica comporta un desavantatge important: l’augment dels costos d’explotació. Amb aquest nou sistema de control automàtic en temps real desenvolupat pels investigadors del LEQUIA i patentat el 2009 per la Universitat de Girona i per l’empresa GS INIMA Environment S.A., s’aconsegueix un estalvi energètic significatiu i, d’aquesta manera, augmenta la competitivitat de les depuradores amb MBR. Actualment l’equip de treball es troba en negociacions per llicenciar aquesta tecnologia amb una enginyeria ambiental.

La patent i la validació a escala real ha permès la culminació d’una recerca iniciada el 2007 amb un projecte per optimitzar la gestió i l'operació dels MBR. Durant aquest temps s’han realitzat estudis a escala laboratori, escala pilot i a escala semi-industrial per, finalment, dur a terme la validacio definitiva a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de La Bisbal d’Empordà, on es disposa de dues línies de filtració amb membranes. De fet, els sistemes de suport a la decisió en dominis ambientals amb l’objectiu de reduir els costos associats a l‘explotació, i per automatitzar i objectivar la presa de decisions, són una de les línies de recerca prioritàries del LEQUIA.

Per altra banda, Hèctor Monclús ha obtingut recentment un projecte a través del programa TECNIOSPRING, finançat per ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya i pel Programa COFUND (Accions Marie Curie) del Setè Programa Marc de la Comissió Europea. El projecte concedit conjuntament amb l’empresa fabricant de membranes Polymem permetrà avaluar la viabilitat del sistema Smart Air MBR® en tractament d’aigües industrials i en diferents configuracions, impulsant també la seva internacionalització.

Article de referència: Hèctor Monclús, Montse Dalmau, Sara Gabarrón, Giuliana Ferrero, Ignasi Rodriguez-Roda and Joaquim Comas. 2015. Full-scale validation of an air scour control system for energy savings in membrane bioreactors. Water Research (2015). http://dx.doi.org/10.1016/j.watres.2015.03.032.

Més informació del Smart Air MBR®: http://lequia.udg.cat/technology-transfer/patents.html

Foto: Part de l’equip d’investigació implicat en el projecte. D’esquerra a dreta:  Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas i Montse Dalmau (coautors de l’article) i Julián Mamo (també investigador del LEQUIA) en una de les plantes pilot on s’ha fet la recerca.