L’autora, l’ambientòloga Bàrbara Rosselló, va estudiar les aplicacions de l’osmosi directa en el pre-tractament d’aigües residuals
Els premis de la càtedra FACSA reconeixen el millor treball de fi de grau, el millor treball de fi de màster i la millor tesi doctoral en innovació en el cicle integral de l’aigua
Si bé l’osmosi inversa ens resulta cada vegada més familiar per les seves aplicacions en la purificació d’aigua potable, l’osmosi directa és encara una gran desconeguda. En ambdues tecnologies l’aigua passa a través d’una membrana semipermeable que reté les molècules que hi són presents. Tanmateix, mentre que en l’osmosi inversa la força impulsora d’aquest flux d’aigua és una pressió hidràulica (física), en l’osmosi directa el flux circula mogut per la diferència de concentració de solut, o sigui, per un diferencial de pressió química. Això fa que l’osmosi directa no requereixi l’ús d’una bomba d’alta pressió i, per tant, el consum energètic és molt menor; però igualment cal controlar els paràmetres operacionals i el possible embrutiment de la membrana
L’ambientòloga Bàrbara Rosselló Gomila va estudiar l’aplicació de l’osmosi directa per a transformar aigua residual en un corrent ric en àcids grassos volàtils (AGV) fins als 300 mg per litre. Un pre-tractament necessari perquè la solució resultant es pogués depurar amb cèl·lules de dessalinització microbiana. Aquest treball d’investigació aplicada va ser promogut i finançat per l’empresa Aqualia i es va dur a terme als laboratoris del grup LEQUIA sota la supervisió del Dr. Gaëtan Blandin i la tutorització del Dr. Joaquim Comas. Els resultats obtinguts han permès a Aqualia desenvolupar una solució innovadora i de baix cost per a dessalinitzar aigua: un sistema bioelectrogènic que aprofita la matèria orgànica continguda en l’aigua residual urbana com a font d’energia. Aquest és l’objectiu principal del projecte europeu H2020 MIDES cofinançat per la Comissió Europea (Ref. 685793) i coordinat per Aqualia.
Els reptes principals al qual es va haver d’enfrontar Bàrbara Rosselló en el seu treball de fi de grau van ser, d’una banda, el control de l’embrutiment de la membrana i, de l’altra banda, la determinació dels paràmetres operacionals que més influeixen en el rebuig i la degradació dels àcids grassos volàtils (AGV). Els resultats, publicats a la prestigiosa revista Journal of Membrane Science, van mostrar que el rebuig dels AGVs depèn fonamentalment del seu pes molecular però també del pH, de manera que a pH 7.5 es pot assolir un rebuig de gairebé el 90%. Pel que fa a l’embrutiment, provoca la formació d’una pel·lícula que degrada biològicament els àcids grassos durant la filtració. Un fenomen que es pot mitigar amb un pre-tractament amb microfiltració i contra-rentat osmòtic entre assajos fins que al cap d’uns quants experiments es produeix un possible deteriorament irreversible de la membrana que caldria estudiar.
Els premis de la Càtedra FACSA de la Universitat Jaume I reconeixen el millor treball de fi de grau, el millor treball de fi de màster i el millor tesi doctoral en innovació en el cicle integral de l’aigua presentats durant el darrer curs. Les investigacions de la Bàrbara Rosselló, que a més d’aportar resultats valuosos obren noves línies de treball, han estat mereixedores del premi al millor treball de fi de grau consistent en 300 Euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el proper 4 de juliol a la «Casa dels Caragols» de Castelló de la Plana.
Més informació de l’acte: www.catedradelagua.uji.es/evento/acto-de-entrega-iii-premios-catedra-facsa-de-innovacion-en-el-ciclo-integral-del-agua-de-la-universitat-jaume-i/
Publicació de referència: Blandin, G., Rosselló, B., Monsalvo, V. M., Batlle-Vilanova, P., VIÑAS, J. M., Rogalla, F. & Comas, J. 2019. Volatile fatty acids concentration in real wastewater by forward osmosis. Journal of Membrane Science. http://midesh2020.eu/wp-content/uploads/2019/01/VFA-concentration-in-real-wastewater-by-FO_JMS_2019.pdf
