Entrevista al Dr. Benjamin Korth, investigador postdoctoral al Centre Helmholtz per a la Recerca Ambiental de Leipzig (Alemanya)

“Si volem entendre els microorganismes electroactius, necessitem entendre la seva termodinàmica”

 

El Dr Benjamin Korth està fent una estada de recerca al LEQUIA gràcies a un premi concedit a la seva tesi doctoral, que va estudiar la termodinàmica dels microorganismes bioelèctrics. Aprofitem aquesta magnífica oportunitat per parlar amb ell sobre el potencial dels sistemes bioelectroquímics i com l’estudi de la termodinàmica pot contribuir al seu desenvolupament industrial.

 

Bon dia, Benjamin! Treballes al Centre Helmholtz per a la Recerca Mediambiental a Leipzig, a Alemanya, al grup de recerca de “Bioelectrocatàlisi i Bioelectrotecnologia”. Ens pots explicar breument quin són els vostres temes de recerca?

 

El director del grup, i també el meu supervisor, el Dr. Falk Harnisch, va fundar el grup el 2012. Des d’aleshores hem pogut anar bastint una expertesa considerable en l’àmbit de la termodinàmica, l’ecologia microbiana i els microorganismes electroactius. A més a més, el grup desenvolupa reactors per a processos bioelectroquímics i treballa en conceptes d’electrobiorefineria. Així, tot i que els temes de recerca del grup són bastant especialitzats, tenen un gran potencial d’aplicació per tota la comunitat científica més enllà dels seus límits.

 

La teva tesi ha fet possible els primers mesuraments calorífics de microorganismes electroactius. Per què la termodinàmic d’aquests microorganismes és tan important?

 

Perquè en la termodinàmica hi ha els fonaments de tots els processos microbians! Conjuntament amb la genètica i la cinètica, estableix si un procés succeirà o no. Imaginem-nos que la termodinàmica determina una finestra d’oportunitats que poden ser aprofitades per microorganismes amb una càrrega genètica concreta a través de reaccions amb una velocitat suficient per permetre el creixement microbià... Així doncs, si volem entendre els microorganismes electroactius, necessitem entendre la seva termodinàmica.

 

 

El gran potencial dels sistemes bioelectroquímics està demostrat a escala laboratori. No obstant això, encara hi ha molt camí per recórrer per al seu escalatge industrial. Com un millor coneixement de la termodinàmica dels microorganismes electroactius pot contribuir a escurçar aquesta distància?

 

Com que la termodinàmica descriu l’eficiència de les conversions d’energia, l’anàlisi termodinàmic de qualsevol procés químic és un prerequisit per a la seva aplicació industrial. Això també ho hem d’aplicar als microorganismes electroactius, ja que converteixen l’energia enmagatzemada a dintre de material orgànic en energia elèctrica o viceversa.

 

La teva tesi doctoral va rebre el Premi Doctoral Helmholtz, que consisteix en un premi en metàl·lic i una beca per despeses de viatge i allotjament per finançar una estada de recerca de fins a sis mesos en una institució internacional de recerca. Per què vares escollir la Universitat de Girona? Havies treballat prèviament amb el Dr. Sebastià Puig?

 

Quan vàrem parlar amb la meva parella sobre la possibilitat de fer una estada a l’estranger, ella em va posar dues condicions: el destí havia de ser més càlid que Alemanya i a prop del mar. Això va restringir bastant el nombre d’institucions candidates. A banda, és clar, la col·laboració que el meu supervisor ja havia iniciat amb en Sebastià, va tenir molt a veure en la meva elecció final.

 

Fins ara, s’han complert les teves expectatives? Hi ha futures col·laboracions a la vista?

 

Sí, totalment. Juntament amb el Dr. Narcís Pous, he pogut iniciar dos experiments interessants. El primer està relacionat amb un projecte europeu i el segon amb els fonaments de l’eliminació bioelectroquímica de nitrogen. Espero iniciar dos projectes més dintre de les setmanes que em resten i reforçar així la col·laboració entre Girona i Leipzig.

 

Quan t’incorpores a una nova institució de recerca, sempre hi ha quelcom que et deixa astorat: altres normes, altres procediments, altres actituds... Normalment, aquestes diferències són encara més grans si la institució es troba en un altre país. Podries dir un parell de coses que t’han sorprès especialment a nivell professional i/o personal?

 

La diferència més important és, definitivament, l’hora de dinar. A Leipzig, al meu grup de recerca dinàvem tots junts cap a les 11:30h. A Girona ho fem a les dues. De fet, però, soc capaç d’adaptar-me amb facilitat a aquest horari. Em recorda als meus temps d’estudiant: acabar la jornada tard, dormir fins més tard al matí i dinar tard.

 

Informació addicional

  • Data: 2018-11-20

Cercar notícies

Nom/Títol

Data

Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental

Institut de Medi Ambient
Universitat de Girona
Campus Montilivi
17003 Girona

Parc Científic i Tecnològic de la UdG
Edifici Jaume Casademont, Porta B
Pic de Peguera, 15
17003 Girona
Tel. +34 972 41 98 59
info@lequia.udg.cat

 

Cercar

Xarxes socials

Segueix-nos a ...

Facebook Twitter Youtube Linkedin

NOTE! This site uses cookies and similar technologies. If you not change browser settings, you agree to it. Cookie Policy